ERGO/télesis
Ergo[1]/Télesis, estructura performativa a partir i al voltant d’antics cants de ressonància de tradició afrocaribenya i de textos anònims de l'antiga gnosi arrelats en les tradicions mediterrànies egípcia, grega i judeocristiana. Alguns d’aquest textos han estat elaborats en forma d’encantació, seguint antics patrons rítmics i melòdics de la tradició del cant grecobizantí. En alguns casos s’ha respectat la llengua original del text i en d’altres s’han fet traduccions al català intentant respectar al màxim possible el sentit literal i l’ordre de les paraules dels originals. La construcció d’Ergo te orígen a finals del 2006 i ha estat presentada ininterrompudament davant desenes de testimonis fins el 2010. A partir del 2014 i fins a la seva versió final del 2016, la peça s'anomena Télesis.
[1] La paraula grega ergo (έργο) significa obra o treball.
Actuants: (Télesis, versió del 2016): Mireia Illamola, Marc Naya, Pere Sais.
(Télesis, versió 2014): Marc Naya, Pere Sais, Rosa Serra.
(Ergo/Télesis, fins al 2013-14): Marc Naya, Laia Ricart, Pere Sais, Rosa Serra.
(Ergo, des del 2009): Karmen López, Laia Ricart, Pere Sais.
(Ergo, abans del 2009): diversos actuants.
Un agraiment també a totes les persones que van formar part d'aquella primera estructura d'Ergo, començant per Jordi Basora, però també Alicia Corral, Virginia Cerqua i Ruben de Eguia.