Una de les activitats fonamentals del treball d’Ars Performance Lab. és la creació d’estructures performatives. Es tracta d’esdeveniments elaborats detallada i artesanalment a partir de diversos materials: antics cants tradicionals de ressonància, encantacions, formes de moviment, aixi com antics textos i/o poesia contemporània. En aquest context, els muntatges creats fins al moment, Ergo/Télesis, Cants de Sofia o l’actual, El viatge kreol, no són espectacles en un sentit estricte. Si bé es tracta de peçes precises i repetibles similars a un espectacle en el camp del teatre, no están dirigides a l’espectador, en el sentit de que el muntatge no ha estat creat per a la seva percepció ni es pretén necessàriament explicar una història. Tot i així, l’aspecte narratiu o un cert fil associatiu no están exclosos.
La peculiaritat de les estructures performatives del nostre treball és que l’accent, a part d’estar posat en la forma estrictament artística, incideix en el treball sobre sí mateix, en la terminologia de Stanislawski i Grotowski, dels actuants. És a dir, el procés que aquests fan a través de l’itinerari de la peça i dels elements –entesos com a eines– que la constitueixen (els cants, els textos, els impulsos i accions i el contacte) es concep com a aspecte crucial. Així doncs, la “litúrgia” de l’esdeveniment s’elabora de manera rigorosa des del punt de vista de la forma i composició de la peça, de la partitura de l’actuant i del seu procés –diguem-ne– intern. Les estructures performatives preveuen i abraçen la presència d’un reduït nombre d’observadors en qualitat de testimonis.
La peculiaritat de les estructures performatives del nostre treball és que l’accent, a part d’estar posat en la forma estrictament artística, incideix en el treball sobre sí mateix, en la terminologia de Stanislawski i Grotowski, dels actuants. És a dir, el procés que aquests fan a través de l’itinerari de la peça i dels elements –entesos com a eines– que la constitueixen (els cants, els textos, els impulsos i accions i el contacte) es concep com a aspecte crucial. Així doncs, la “litúrgia” de l’esdeveniment s’elabora de manera rigorosa des del punt de vista de la forma i composició de la peça, de la partitura de l’actuant i del seu procés –diguem-ne– intern. Les estructures performatives preveuen i abraçen la presència d’un reduït nombre d’observadors en qualitat de testimonis.